Caminant damunt un mar de boira

Sabia que allò no ho era tot, sabia que el que veien els seus ulls era tant sols una ínfima part de la realitat. Anhelava poder, algun dia, copsar la totalitat de la seva existència i entendre el sentit de la seva vida i el de la resta dels seus companys, que vivien enterrats sota un mar de boira espessa. Ella sempre havia estat una noia desperta, inquieta i curiosa. Era inconformista i no parava mai de preguntar el per què de totes les coses. Aquells que la coneixien li deien la visionària... perquè sempre estava predicant esdeveniments futurs i tenia una peculiar manera d'entendre el món. Estava convençuda que, més enllà d'aquell mar de boira opressor, hi havia alguna cosa més, una nova realitat, una oportunitat per comprendre, ser i saber més. Ella veia, impotent, com tothom al seu voltant vivia resignat i en certa manera conformat. No podia entendre com era possible que ningú es preguntés sobre el més enllà. Cada nit somiava amb l'home de la gavardina.... aquell home tenia el privilegi de poder veure el seu món des de les altures, de poder caminar damunt el seu mar de boira. Imaginava com s'aturava cada dia damunt aquella roca punxeguda i com se'ls mirava a tots, amb una barreja de tendresa i comprensió. Ell tenia el secret del sentit de tot plegat. Només l'havia vist en somnis, havia intentat parlar amb ell per nodrir-se de la seva visió, per impregnar-se un xic de la veritat que posseïen els seus ulls... però tots els intents havien estat fallits. Tanta era la seva obsessió que cada dia, a trenc d'alba, aixecava el cap per mirar al cel i el seu desig dibuixava una petita silueta entre aquella boira impenetrable. Potser eren imaginacions seves, potser tot plegat no era més que una fantasia, un miratge provocat per la desesperada recerca de sentit, però el que estava clar és que aquella esperança la mantenia viva.

El que no sabia ella era que l'home de la gavardina cada dia s'aturava damunt la roca punxeguda i observava aquell dens mar de boira espessa sense entendre res de res i preguntant-se si hi hauria algú allà baix que posseís alguna resposta a tantes preguntes.

Una nova proposta de Relats Conjunts