Em miro al mirall... no m'agrada el que hi veig.
Els meus ulls estan encegats,
s'han quedat entelats per la boira de pensaments inoportuns i desgarradors.
On és aquella innocència?
On s'han quedat les flors d'aquell tEmps?
Desitjaria poder viure de l'aire,
poder nodrir la meva ànima amb paraules escrites i somnis compartits...
Desitjaria no haver de cuidar ni estimar el meu cos.
La vida terrenal és dura, complicada i plena d'obstacles.
Limitacions, frustracions, canvis, decepcions...
ànimes que ploren, encallades dins una presó sense reixes.
Em miro al mirall...
detesto el que hi veig.
On m'he quedat?
En quina part del camí m'he perdut?
La realitat és relativa, modulable segons la meva visió...
es transforma, es crea i es destrueix a cada nou pas que faig.
Tot depèn dels ulls del pensament.
Què els ha passat als meus ulls,
que no poden veure la imatge que un dia van copsar en mi?
Em miro al mirall...
només puc veure un cos trepitjat.
10 comentaris:
No em voldria extendre ni fer el típic comentari, tampoc estic molt centrat, m'acabo de llevar... he notat una certa tristeta, alguna cosa que em diu que no t'acabes d'estimar, no sé perquè això em sona, però sé que amb esforç i amb la teva gent ho pots anar superant, em fa ràbia veure com algú tant jove crec i amb aquesta inocència es trepitja... si us plau, agafa les ales i vola i vola, és dur i és fàcil dir-ho, però no et quedis atrapada, no et quedis tancada, vola... et dibuixo una ala?
Pels dos ultims posts vec que estas passant per un mal moment...
deixaré de banda els consells qe tothom ja t'ha donat i seguirà donan-te i només et diré que molts ànims!
Una abraçada molt forta!
És un mal moment, però l'has de fer passar. Has d'estimar-te més, i ja no això, sinó acceptar-te tal com ets. L'acceptació és el pas per superar qualsevol problema. Quan s'hi arriba, és quan es comença a pensar en positiu. T'has d'acceptar, ets com ets i no pots fer disverats per ser d'una altra manera, no val la pena. A veure si passa això i aviat pots somriure contenta de la imatge que et torna el mirall.
De vegades hem de trencar aquests miralls que ens donen una imatge equivocada. O de vegades hem de canviar el vidre a través del qual mirem el món. Això potser no soluciona les coses, però serveix per provar de viure d'una altra manera.
Perquè saps? per estar bé amb els altres, hem d'estar bé amb nosaltres mateixos. Hem d'aprendre a estar amb nosaltres mateixos, i a valorar-nos. Encara que creiem que som ben poca cosa... però segur que la imatge que TU veus al mirall, no és la mateixa que hi veuen els altres. Jo el que veig en el teu mirall és un cor molt bonic i tendre, i en constant moviment. Aprofita'l!
Costa... costa molt tot plegat... però mica en mica aquests ulls agafaran altres colors i no hi veuràs tan negre. Suposo que saps tot acabarà bé... perquè jo hi confio, perquè sempre estàs amb mi, penso en tu constantment i recordo les nostres aventures i somric perquè arribarà el dia menys pensat que et llevaràs i tot tornarà a brillar. El mirall no estarà trencat i els teus ulls es podran reflexar en ell amb una visió de realitat. T'estimo molt, amb bogeria, i ho donaria tot per tu, ho saps, sempre seràs part de la meva vida, del meu dia a dia, sense tu, res seria igual :) estima't més, estima't tant com jo t'estimo a tu, germaneta meva...
i tinc ganes de veure't. Moltes. Espero poder abraçar-te ben aviat. Parlem, amor...
Mil petonets de vainilla! ;)
res dona, els ulls entelats amb una mica de vent fresc es desentelen.
Una abraçada, Iruna, els moments canvien, la vida és canvi. Aquest moment passarà. No deixis d'escriure. Això va bé perquè passi més aviat.
No sé què l'ha provocat, però és absolutament preciós. Colpidor. D'aquells que et tornen la imatge borrosa d'una noia amb la mirada perduda i la tristesa de poeta.
El que estic segura és que el seu somriure farà brillar de nou els teus ulls!
iruNa deixa al mirall, que aquesta a vegades enganya, i fes cas dels que aquí et descrivim sincerament tal i com et veiem, i aquesta imatge segur que no la detestes, perquè la majoria l'adorem.
Un petonet!
cuca!!!
si no t'agrada el que hi veus, ets tu i només tu qui ho pot canviar i ho ha de canviar. Mima't, estimat, sigues egoista i busca el millor per tu. Que ara passes un mal moment? doncs, paciencia, anims i endavant, que la vida dóna moltes sorpreses i si tu vols, tu pots. Espero que aviat estiguis millor. Almenys et coneixes a tu mateixa i no deixes que el mirall et torni un reflex fals...
un petonas i molts anims!!!! ^_^
Publica un comentari