Ja sóc aquí, finalment he arribat! Dic finalment perquè aquest viatge de tornada ha sigut una autèntica odissea. Quan ja portavem dues hores de vol va i ens diuen que tenim un problema amb l'avió i que hem de fer mitja volta perquè hi ha perill de que es rebenti una de les finestretes. Va sortir el capità de l'avió i tot a tranquilitzar els passatgers i a donar explicacions. El fet és que la finestra en qüestió devia estar mig esquerdada, entre vidre i vidre havia quedat aigua i al enlairar-se l'avió s'havia congelat i la pressió del gel i la pròpia pressió admosfèrica feien perillar la seguretat de l'avió. Doncs apa, tornem cap a Vancouver, ens diuen que ens hem de quedar a dormir allà i que fins demà no ens poden dir quan marxarem. A quarts de 4 de la matinada ens posavem a dormir... això sí, a un hotel estupendíssim pagat per la companyia amb piscina i tot! Esmorzar i dinar a l'hotel i a la tarda sant torne-m'hi cap a l'aeroport. El que més em va agradar és que vam volar amb la mateixa tripulació, que eren la amabilitat personificada. Em vaig ben enamorar de tots ells, del tracte que van tenir amb nosaltres... si fins i tot em vaig fer una foto amb alguns d'ells! Van ser moltes experiències intenses compartides amb gent desconeguda i al final vam acabar creant una certa amistat i complicitat molt especial.
I res, que ja sóc aquí i demà començo altre cop a treballar i a aixecar-me a les 5 del matí i... buf!! la rutina ja és aquí. Us prometo un post amb fotos del Canadà, és que encara no les he pogut passar... i de mica en mica ja m'aniré posant al dia dels vostres blogs, m'he d'anar centrant que encara estic mig descol·locada!
una abraçada a tots i gràcies pels vostres comentaris!!!!
9 comentaris:
Ei! Benvinguda, noia! Demà mateix tornar a treballar? :-( Sort que ja serà dijous!
Que bé tornar-te a tenir per aquí, encara que déu n'hi do quin viatge de tornada més accidentat. Si t'agrada Lost com dius, millor que tornéssiu per això, no fos cas... Se t'ha trobat a faltar, que ho sàpigues. Aquestes fotos ja tarden, que això no pot ser, tornar i destacar el personal de l'avió. Que no hi havia coses maques a Vancouver? Si, ja sé que no les has pogut passar, però així faig pressió.
Òndia quina odissea!! És de pel·lícula... Bé, no, en una pel·lícula hauríeu continuat volant i a mig camí hauria rebentat la finestreta i tots agafant-vos als seients per no sortir volant i tot això..... hehehe.
Me n'alegro que ja hagis tornat, quin viatge mes llarg! també estic desitjant veure les fotografies!
Ohhhhhh :) aquestes coses del vidre són experiències que un dia explicaràs als teus fills jeje... i m'agrada com parles d'aquesta amabilitat de la gent i la complicitat, com s'agraeix oi? a mi m'agrada... I res que ja t'enyoravem per aquí! benvinguda i que no hagi estat molt dura la tornada al treball, molta força i molts cafés jeje... Un petó iruNa.
Amor! Saps què és el més important de tot, però? que hagis tornat :)
Amb ganes mil de passar el cap de setmana següent ben juntetes!*
t'estimooo!!!!
Tirai, doncs si... no em deixen respirar, però com tu dius demà ja és divendres i me'n vaig a la platjeta a passar el finde, així és que no tinc cap motiu per queixar-me! una abraçada i gràcies pel teu comentari!
XeXu,saps? em va fer gràcia el teu post perquè quan ens va passar tot això de l'avió vam fer la conya amb aquesta sèrie... suposo que pels viciats com nosaltres no és difícil que ens vingui al cap a la mínima de canvi no? jeje... Ostres, sí que em fas pressió amb les fotos eh!? jo ho prometo i ho compliré però és que encara no me les han passat i aquest finde estaré fora... així és que suposo que fins diumenge res de res... però diuen que lo bo es fa esperar no? jeje... Gràcies per dir-me que se m'ha trobat a faltar... una abraçada!
Laia, si noia... en una peli ens hauriem estrellat, hauriem sobreviscut uns quants (entre els quals evidentment hi seria jo.. jeje) i hauria començat una intensa aventura rotllo Lost, com diu en XeXu! jeje I les fotos, arribaran, arribaran...
una abraçada!
Ja ho pots ben dir Cesc... això quedarà per tota la vida! I si, la gent va ser super amable i la tripulació... buf, genials! La tornada al treball ha sigut dura però molt gratificant, tornar a veure a la gent i adonar-te de lo molt que t'aprecien és molt bonic!
Jo també m'alegro d'haver tornat... i els cafès... buf, com els trobava a faltar!!! jejej
una abraçada guapo!
Benvinguda de nou iruNa!
Ja estic esperant les fotos:P
Una abraçada!
Benvinguda de nou, maca!
Espero que el viatge hagi estat bé, tot i els problemes de la tornada. Ara a tornar al dia a dia però almenys tindràs el bon record d'unes bones vacances al Canadà ^^ espero que pengis moltes fotos eh, que deuen ser maques!!
Petons!
Caram, quines coses que passen..
Res el més important, que no ha passat res.
Benvinguda!
;-)
Publica un comentari