Llàgrimes de felicitat

M'agradaria cridar als quatre vents que sóc feliç i que el meu cor somriu. Avui he plorat, he plorat d'emoció, d'alegria i de felicitat. Per primera vegada en molt de temps puc experimentar el que significa estar bé i la veritat és que aquesta sensació és genial. Sento que alguna cosa ha canviat dins meu. Miro endavant i em sorprenc a mi mateixa quan me n'adono que hi veig llum, que hi veig un camí, que hi veig moltes possibilitats... que la foscor que m'oprimia ha desaparegut. Miro enrera i sento una gran tristesa, però la meva és una mirada càlida que intenta envolcallar el passat amb carinyo. Em mereixo viure intensament, sóc massa important per mi mateixa com per no lluitar per ser feliç. Ara me n'adono de lo malament que he estat i de tot el que he arribat a patir. No vull tornar a estar així mai més, ara és el meu moment... ara em sento capaç de fer-me càrrec de la meva vida i d'encarar-la amb il·lusió. Estic escrivint aquestes paraules i no m'ho acabo de creure, sembla increïble que finalment pugui sentir tot això! Sento que he superat una gran prova, que he passat un nivell en el joc que és la vida i em veig amb més forces per encarar els pròxims passos. Em sento orgullosa de mi mateixa i crec que em mereixo viure una vida satisfactòria... perquè fins ara no estava vivint, no em permetia viure, tant sols navegava enmig de la desesperació, el caos i l'engany. No puc contenir l'emoció que sento al veure com he sigut capaç de tirar endavant i de sortir d'un pou tant fosc com el que estava, i això em dona molta força i confiança. I com no, em resulta impossible no fer-vos partíceps de la meva alegria perquè heu estat còmplices del meu patiment i m'heu donat la mà en els pitjors moments de la meva vida. No vull que us penseu que aquesta felicitat és deguda al que us explicava al post anterior perquè allò tant sols és un motiu més per estar contenta, tant sols ha estat una gota que m'ha ajudat a veure la quantitat d'aigua fresca que puc arribar a beure! Ha estat un cúmul de moltes circumstàncies, i més que circumstàncies diria que són coses internes, que sóc jo que he canviat, que he evolucionat i he crescut, que he après del dolor i que he apostat per la vida enlloc de deixar-me arrossegar per la destrucció. Només m'agradaria dir a tothom que intenta sortir del seu pou particular que és possible arribar a la superfície i que veure la llum del dia després d'estar tant de temps sota les tenebres és la cosa més increïble del món!