Les 7:30 del matí, a un bar d'aquells típics de camioners i treballadors de la construcció. Una noia pren el seu cafè amb llet de rigor abans d'entrar a la feina. Davant seu un home li explica el seu cap de setmana. Converses disteses, difuminades pel soroll de la cafetera, els crits d'aquells que ja comencen el dia entonats i la veu del presentador de les notícies que parla sol des d'aquella televisió penjada que massa sovint s'espatlla. Son, rialles i mirades entre cigarreta i cigarreta. De sobte ella nota que els seus ulls cauen i es recolzen "accidentalment" en el seu escot, que aquell m
atí resulta ser més provocatiu que de costum.
atí resulta ser més provocatiu que de costum. - Hoy estás escandalosamente sexy...
Malgrat semblar descaradament ofensiu, aquell home té el do de resultar natural i ella se sent afalagada. No és la primera vegada que es troba en una situació semblant i ha après a no sentir-se incòmoda davant aquest tipus de comentaris. Coneix la inevitable afició masculina de buscar amb la mirada qualsevol indici de sensualitat que pugui despertar el seu cos i sap que és inútil enfadar-se o pretendre canviar-la. És conscient que no n'hi ha per tant, que qualsevol home s'emociona al davant d'una noia jove. Ella sempre ha tingut molts complexes i el seu pit no brilla precisament per la seva abundància, per aquest motiu aquella mirada es converteix en una onada d'autoestima. No és que busqui aquest tipus de reaccions en els homes, simplement se les troba, i no per aquest motiu creu que les hagi de rebutjar.
Parlen del tema i ell li pregunta si s'ha sentit ofesa, però la comoditat camufla aquell comentari en un instant més de la conversa, fent-li perdre la importància que potser altres persones li atorgarien. S'acaben el cafè i arriba l'hora d'entrar a treballar. Es despedeixen amb un somriure i es desitgen un bon dia. Ella sap que aquell joc mai sortirà de les quatre parets d'aquell bar ple d'homes i de fum, per aquest motiu es permet gaudir d'aquells petits instants que fan que el dia comenci d'una forma diferent.
Demà es tornaran a trobar al bar, com cada matí.
10 comentaris:
les noies sou més dissimulades, però també feu coses semblants... si o no?
I ens quedem sense la puja d'autoestima, com vosaltres.
No sé què dir-te. No seré jo el que es reconegui sobrat d'autoestima, i tot elogi ajuda a veure que segurament tenim més coses bones de les que veiem, però no sé si un comentari així per un desconegut em faria sentir bé si fos dona. Ara, si t'has sentit millor, llavors no tinc res a dir. I si el teu escot és el de la foto, gens malament, noia!
M'encanta que tronis a escriure relats, ho trobava a faltar, no sé si estan autoinspirats, però me n'alegro.
Un petonet enorme, guapa!!
De vegades petites històries així fan renèixer una mica l'esperit, fan sentir-te bé entre mirades que mai arribaran a més... amunt iruNa, per cert, com diuen, que escriurguis relats o reflexions amb aquesta lucidesa ens agrada molt i a mi també molt! una abraçada :)
...si, si, ens incomoda de vegades si i de vegades no, però ens agrada :) això està clar! sempre i quan la persona que tinguem davant no sigui un babejador d'aquells... carinyuuu, t'haig d'explicar tantes coses, tantes... demà quan plegui et faig un truc i et poso al dia!!!!!!! que ja toca ;)
T'he dit que t'estimo molt?***
Doncs a mi abans, no em sentaven be... i ara, sí... potser es que em faig gran... ja,ja,ja
Mira, l'autoestima es pot engreixar, però a mi em molesta de moment que em mirin altra cosa que no sigui als ulls...després, si de cas, se'n pot parlar...
Bon relat!
"...que qualsevol home s'emociona al davant d'una noia jove"...
n'estàs segura? :P
potser hi ha dones que s'emocionen davant altres dones, siguin joves o no... potser hi ha homes que només admiren la bellesa... potser a vegades es desperta el desig, volgudament o no...
petons i llepades observadores!
a mi m'agrada que em miren l'escot, per a això me'l pose :P
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
estrip, i tant que fem coses semblants, però tens raó que sóm més subtils i sovint no us entereu dels nostres comentaris o mirades!
XeXu, és que no es tracta d'un desconegut, precisament representa que ja porten temps fent el cafè cada matí i ja han establert una relació de confiança. I lo de la foto de l'escot... prefereixo no desvetllar la incògnita, però gràcies pel comentari de totes maneres! jeje
una abraçada!
Gràcies AW! lectors com tu fan que tingui més ganes d'escriure! En aquest cas... podriem dir que sí, que el relat està inspirat en mi! jeje
Gràcies Cesc, no sé si fan renèixer l'esperit però si més no et fan començar el dia amb un somriure, cosa que ja és prou important!
una abraçada i amunt tu també!!!
Yuna, carinyo... és que si fos un babejador d'aquests que dius tu el post seria totalment diferent! és evident que aquest tipus de comentaris es posen de maneres diferents segons la persona que te'ls diu!
jo també t'estimo mooooooooolt!
eli, no sé si és qüestió d'edat això, potser tant sols depèn del moment en què estàs no? Jo també vaig passar una època en què quan em tiraven piropus m'emprenyava com una mona, ara em fan somriure... què ha canviat? no ho sé!
una abraçada guapa!
Zel, jo crec que tot depèn de la persona i del moment. És evident que si t'interessa l'altre com a persona et molestarà que només et miri l'escot i voldràs que presti atenció als teus ulls i a les teves paraules, però si és una persona amb la qual no hi tindràs més relació que compartir el cafè cada matí... doncs no està malament que de tant en tant et faci comentaris elevant el que ell creu que és bellesa no?
Gatot, la meva és tant sols la humil opinió d'una noia que desconeix el pensament dels homes. Hi ha mil situacions i persones que poden generar sentiments i desigs molt diferents. Jo tant sols n'he descrit una... i des del meu punt de vista!
una abraçada!
lucrècia, està clar que si ens posem escot és perquè ens el mirin, i la noia que digui el contrari és que menteix. Els escots, les faldilles curtes, la roba ajustada... sempre diem que ens arreglem per nosaltres mateixes, per sentir-nos guapes i atractives, però en el fons el propòsit final és despertar en els nois admiració i desig. És així... ens vestim per agradar als altres i agradar als altres és el que ens fa sentir bé amb nosaltres mateixes. Per això diem que ho fem per nosaltres... buf, no sé si m'he explicat gaire bé!
Publica un comentari