Tots tenim secrets inconfessables que ens avergonyim d'explicar, tots tenim records de situacions en què ens hem comportat de manera contrària al que creiem que és lo correcte. Tots hem fet coses lletges, tots hem fet mal i ens hem fet mal, tots tenim un dimoniet que ens dicta anar pel que considerem el mal camí. Sovint, segons les circumstàncies personals de cadascú, escoltem més atentament aquesta part i actuem sense pensar en les conseqüències que tindran els nostres actes, ja sigui en els altres com en nosaltres mateixos. Parlo de ser egoista, de no pensar en les necessitats alienes, de regir-se tant sols per la satisfacció instantània del moment. Tots ens podem veure enmig de situacions que, observades fredament des de la distància del temps, podem titllar de desafortuna
des o poc encertades. Tots ens hem equivocat moltes vegades, tots tenim impresos els records de situacions que hem volgut oblidar. Fer una mirada honesta cap enrera implica trobar-se cara a cara amb tot allò que no es pot dir i que només un mateix coneix. No sóm perfectes, potser no sóm tot lo bones persones que volem ser. No és cert que estiguem orgullosos de tot el que hem fet a la vida, sempre hi ha actituds i moments en què aquells valors que lluitem per matenir i reafirmar sembla que s'hagin oblidat, empesos per la força de circumstàncies que massa sovint no podem controlar. Sóm culpables, sóm responsables de tot el que fem, tant les bones accions com les no tant correctes. No podem fugir de tot això i creure que sóm uns àngels perquè aniriem errats. Siguem una mica més honestos i reconeguem que hem fet 
mal i que ens hem equivocat. Evidentment no us explicaré tot allò que no es pot dir... perquè d'això es tracta, de no dir-ho però sí de saber-ho i assumir-ho. Una dosi d'humilitat sempre va bé.
10 comentaris:
Ningú és un àngel,tots tenim fets o coses que uns altres no farien però tampoc és ser dimoni, és tenir una mica de banya de dimoni. Ser dimoni pot ser dolent, però tenirun pèl de trapelleria en el món en què vivim no és res dolent... i sí, tots fem mal i ens castiguem, però a aprendre i a no fer tant de mal, però a naltros com bé dius també ens fan mal i tot plegat és un cúmul de mal que ens pot tornar en dimoni cm expliques, tot plegat... tots som pecadors :)
És evident que hem de reconèixer que fem coses dolentes, i no cal anar tan lluny com dius, lliurant-nos a la necessitat del moment, o buscant el nostre benefici puntualment. Massa sovint, intentant fer les coses bé fem mal als que ens envolten, per mil motius i de mil maneres diferent. Em fot adonar-me que no he fet les coses bé i que he fet mal algú, sobretot quan em pensava que em movia 100% per aquella persona, però suposo que això no és més que una cura d'humilitat, i ens posa en el nostre lloc. No podem estar per sobre de tot i fer coses que siguin bones per tots. La bondat o maldat d'una acció sempre és relativa i depèn del receptor de la mateixa. No ens emboliquem, això dóna per molt parlar. Només dir que si s'és conscient de que s'han fet coses malament, ja es té part del camí fet.
és com anar-se a confessar? o confessar-se amb un mateix, no?
mai agrada això de veure reflectit en un mateix una actitud deshonesta o cruel, però som humans i això implica fallar, caure i cagar-la, ser egoistes de vegades i mirar per un mateix. Però com bé dius, si ho acceptes doncs aprens a viure, perquè et demostres a tu mateix que mai seràs un diamant polit i ben enllustrat, que aquest tipus de ninot no existeix.
ostres quin post, molt reflexiu! Em fas pensar coi...
Es cert, i amés l'home és l'animal que ensopega més d'una vegada en una pedra....
Sóm humans!
Però si nosaltres mateixos sóm conscients.... no es que et lliuri de l'error, pero almenys ja és molt....
;-)
És important reconéixer la nostra banda fosca, més que res per anar esbandint, que d'això es tracta, com bé dius!
Però un cop feta la neteja, cap alt i endavant, amb la lliçó apresa, que la vida ens empeny!
Petons!
Ben cert, tots tenim coses de les que no ens en sentim pas orgullosos... a vegades m'agradaria poder tirar enrere i corregir-ne unes quantes, però no es pot.
Són aquelles petites febleses que ens fan humans, capaços de fer grans coses i de petits vicis
Bé, com s'acostuma a dir, ningú és perfecte, tots tenim els nostres bons i mals moments i no sempre actuem sent conscients del que passarà després. Buscar el nostre benefici crec que el busquem sempre, crec que he conegut molt poca gent que, per voluntat pròpia, fes coses que li fereixen si això no li reportava un benefici més tard, és la naturalesa humana i també és lògic que vulguem la felicitat per a nosaltres enlloc de pel veí de davant. Ep, això no vol dir que jo no vulguí que algú altre sigui feliç, però sempre fem els coses perquè hi ha alguna cosa a canvi, encara que sigui mantenir una imatge, què hi farem!
petonets!
...t'estimo*
Publica un comentari