tag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post4683316512694671917..comments2008-07-20T11:46:58.529+01:00iruNahttp://www.blogger.com/profile/15560866964703315295noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-30980993426766060432008-07-20T11:46:00.000+01:002008-07-20T11:46:00.000+01:00Gràcies pels vostres comentaris nois! i sento el retard en la contesta!!<BR/><BR/><B>Boira</B>, tens molta raó... mai sabem com acabaran les coses, i no tant sols com acabaran sinó com evolucionaran, perquè el camí de la vida és molt llarg i poden passar moltes coses. El més important és viure el moment sense fer mal a ningú ni fer-se mal a un mateix! I sí, les pors només serveixen per impedir-nos viure plenament!<BR/>una abraçada guapa!<BR/><BR/><BR/><B>menta fresca</B>, d'això que em dius ja en sóc conscient, he passat experiències que m'han fet mal justament per aquest motiu i no tinc intenció de tornar a pecar del mateix. Jo sóc jo i hi ha coses que només poden formar part de mi i només puc conèixer jo. I tranquila, no sembles ma mare i t'agraeixo el consell! <BR/><BR/><B>Cesc</B>, em sembla que aquí tots coincidim que les pors no serveixen per res eh?! serà perquè en tenim molta i ja sabem el peu que calça? jeje<BR/>una abraçada i gràcies!!!<BR/><BR/><B>Yuna</B>, això faig carinyo, això faig!!! <BR/><BR/><B>XeXu</B>, sí.. són bones notícies, tot i que ara, passats uns dies, el que podia intuïr com l'inici d'una relació no és res més que un record. Ja veus com ha evolucionat la història no? jeje<BR/><BR/><B>Laia</B>, suposo que a vegades és difícil trobar aquest equilibri entre la prudència dels peus de plom i la impulsivitat del desig oi? però vaja, intento gaudir del moment present, passi el que passi!<BR/>una abraçada!<BR/><BR/><B>Denea</B>, gràcies guapa!!! suposo que és normal que tingui por i la veritat és que aquesta por m'ha vingut després, en el moment de quedar-me sola amb els meus pensaments. Com tu dius, he de gaudir del moment i disfrutar de la màgia, independentment del que acabi passant o la por que pugui tenir. <BR/>una abraçada maca!<BR/><BR/>Sí <B>Tals</B>, jo també espero que això sigui el principi d'una llarga etapa de felicitat perquè crec que ja és hora que m'arribi una mica de calma no? jeje... <BR/>El que em va passar va ser significatiu pel moment en què estava jo. La veritat és que sembla que la cosa no evolucionarà massa en el sentit que jo desitjava, però això no significa que aquest petit desengany mermi tot el que fins ara he anat construint de la meva persona! Somric i visc el present amb il·lusió, passi el que passi!!<BR/>una abraçada ben forta guapa!iruNahttp://www.blogger.com/profile/15560866964703315295noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-45058018092196196922008-07-07T22:26:00.000+01:002008-07-07T22:26:00.000+01:00Ja era hora de llegir aquestes paraules, IruNa. Passi el que passi, prent-ho amb calma i, si has de pensar en el demà, que no es converteixi aquest pensament en un oblit de l'avui. Espero que somriguis, que visquis i que això sigui el principi d'una lalrga etapa de felicitat.<BR/>Una abraçada molt i molt forta!Talshttp://www.blogger.com/profile/07256373644402929801noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-21310087718415610672008-07-07T09:42:00.000+01:002008-07-07T09:42:00.000+01:00Maca!!!<BR/>com vols no tenir por? es tan normal el que sents...ara, no deixis que les pors del passat, les pors que et venen al cap et treguin la màgia d'aquests moments. Deixa't portar, el no ja el tens. Sent, viu, gaudeix d'aquesta màgia i sense adonar-te'n poc a poc les coses s'aniran posant a lloc. Deixa passar la por. Sent aquesta por i que marxi ben lluny. Només així podràs deixar-te anar. Una abraçada i ànims maca!!! ^_^deneahttp://www.blogger.com/profile/08923664147853328077noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-65505476254786496412008-07-07T09:39:00.000+01:002008-07-07T09:39:00.000+01:00Que bé! és normal que vulguis anar amb peus de plom però no deixis mai que això de vegades et privi els impulsos i el que realment sents. Gaudeix-ne, aprofita-ho, il·lumina't tota tu!!Laiahttp://www.blogger.com/profile/11975212896471118320noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-79674152084303928752008-07-06T23:22:00.000+01:002008-07-06T23:22:00.000+01:00Ei iruNa, això són molt bones notícies! Està bé que et prenguis les coses amb calma, però sobretot, gaudeix del moment, que ja saps que els primers moments d'una relació són genials, i s'han de viure al màxim. Molta sort, i ja ens aniràs informant, a veure com evoluciona la història.XeXuhttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-78815812920343791062008-07-06T22:28:00.000+01:002008-07-06T22:28:00.000+01:00...només deixa't portar...yunahttp://www.blogger.com/profile/16592144481513558829noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-14452323109261247362008-07-06T22:20:00.000+01:002008-07-06T22:20:00.000+01:00Surt del vidre, donal-hi la mà i oblidat de les pors, sí que hi són però no ens ajudaran a tirar endavant...Ceschttp://www.blogger.com/profile/14801885724848366063noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-34004262115794522252008-07-06T19:48:00.000+01:002008-07-06T19:48:00.000+01:00hola noia, benvingua a casa meva que som sempre dic, mai tanco la porta, sempre és oberta.Mira, no et conec de res però et diré una cosa. Deixa que pasi el que tingui que pasar, que no serà res més que "allò que tu volguis que sigui", això si, no entreguis tot el que tens dins teu, guarda força per tú, per si ho necessitesis, per si les coses no acaben anant com un voldria, crec que m'he explicat amb claredat, no volguis controlar altra cosa que això que t'he dit, la resta deixa que vagi passant. Quan dic força, vull dir que part de tu mateixa sigui només teva, que no l'entreguis incondicionalment a ningú, ja que si es trenca, s'ho emporten tot i llavors, que et quedarà? res. Creu-me, tot i que pogui sembla ta mare donant consells que no m'ha sigut demanats. Sort i disfruta.menta frescahttp://www.blogger.com/profile/06510663860106149775noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8944068261418042101.post-86385392140590329392008-07-06T18:48:00.000+01:002008-07-06T18:48:00.000+01:00Simplement gaudeix del moment, mai sabem com poden acabar aquestes coses. Viu la vida iruna,les pors no deixen viure.<BR/><BR/>Estic molt contenta de llegir aquest post.Boirahttp://www.blogger.com/profile/14713523711113772013noreply@blogger.com